Explico

Avui he tingut un dia maco.
M' he llevat a les 8.15 i hem anat amb un amic a l' estacio central de trens d' Estocolm , ell havia de comprar un bitllet per anar a Alemania i tal. També hem comprat un mòbil d' aquests que tu li poses els diners quan tu vols, en suec es diu "abonnemang" i ara no em ve al cap com és en català. Després he anat a treballar amb això dels cartells, en tenia 400, bé un dia normal vaja. Ha fet un dia espectacular, sol, cel blau, a -6 però amb sol, la gent ha sortit de sota les pedres i la ciutat i el carrer ha començat a viure de cop. He estat treballant només amb l' esmorzar a la panxa fins que he trobat un lloc on fan uns entrepans de pa de pita que estan bastant bons, valen 65 korones i omplen bastant.Got d' aigua.
En fi, fins les 15.45 no he acabat de treballar, (normalment acabo més tard però avui he currat molt ràpid perquè tenia ganes de entrenar) seguidament he agafat el metro per anar a casa de l' Alessandro, un amic italià que també escala, l' he passat a buscar per casa i després em anat a casa meva per prendre les coses d' escalada, peus de gat i tovallola bàsicament.
Quan he arribat al Klätterverket (així es diu el rocòdrom on treballo) m' he endut dues sorpreses. Una, que un amic de Xile que es diu David, que està fortíssim, ja havia arribat del seu viatge de l' Índia, i l' altre que hi havia un dels nois amb més superació personal que he conegut mai: en Danne. Ell és un xicot d' uns 26-28 anys que va tenir un accident i es va queadr invàlid, abans de tenir l' accident ja escalava, i la seva passió per escalar no s' ha aturat tot i anar amb cadira de rodes, ell fa bloc a la zona que desploma més del rocòdrom, i és habitual veure' l fent-se els blocs de 7a-7b, veure'l com ho fa TOT de braços és ja una manera de conèixer el seu caràcter. Entre tots vigilem que no caigui malament o com a mínim que no es faci mal, però ell va a mort, sempre, el tio s' ho fa tot a campus (que vol dir sense utilitzar les cames, només impulsant-se amb el tronc superior del cos, braços, esquena i l' abdomen bàsicament) és suec, però parla castellà perfectament i l' admiro/estimo molt. Sempre que el veig em poso de bon humor.
Doncs bé, primer em escalat una estona i després m' he posat a entrenar (nótese la diferencia de diversion jeje)
La tovallola s' ha quedat seca finalment ja que tenia més gana que brutícia al cos i al final m' he dutxat a casa.
I res, ara sóc aquí a casa escribint això escoltant Catalunya Ràdio i tal, i demà a currar més.

Estem a -6 ara mateix...espero demà pujint un parell de graus les temperatures.